Contrataque

En vistes que en toni mariando se mos posa 'graciosillo' per abstreurer-se de sa que li cau. Com diu ell: "t'han enganchat !". Aqui va el meu contratac. Me sap greu no esser original com ell, pero tios, si ja hi ha altre gent que pensa, pq ho he de fer jo????.

-¿Qué cojones tuvo que estudiar He-man para tener el master del universo?
- Un parto en la calle, ¿es alumbrado público?.
-¿Por qué las gaseosas tienen zumo artificial de limón y los detergentes zumo natural de limón?
- ¿Por qué apretamos más fuerte los botones del mando a distancia cuando tiene pocas pilas?
- ¿Por qué se lavan las toallas? ¿No se supone que estamos limpios cuando las usamos?
- ¿Por qué las mujeres con las curvas más aerodinámicas son las que más resistencia ofrecen?
- El mundo es redondo y lo llaman planeta. Si fuese plano, ¿lo llamaríamos redondeta?
- ¿Por qué cuando en el coche no vemos algo apagamos la radio?
- ¿Y por qué si no lo oímos nos quitamos las gafas de sol?
- Si un abogado enloquece, ¿pierde el juicio?
- ¿Los infantes disfrutan la infancia tanto como los adultos el adulterio?
- ¿Qué tiempo verbal es "no debería haber pasado"? ¿Preservativo imperfecto?
- Cuando una mujer esta encinta, ¿también está en compact?
- ¿Qué cuentan las ovejas para poder dormir?
- ¿Por que las ciruelas negras son rojas cuando están verdes?
- ¿Dónde está la otra mitad de Medio Oriente?
- ¿Por qué se utilizan agujas esterilizadas para administrar una inyección letal?
- ¿Qué se debe hacer si uno ve un animal en peligro de extinción comiendo una planta en peligro de extinción?
- ¿Por qué cuando llueve levantamos los hombros? ¿Acaso nos mojamos menos?

Sin noticias de Ispra

Hola,

Uf!, ja fa una tracalada de temps que no escrivia. I es que ara estic en una epoca bastant carregada de feina.
El tema es que el meu company de feina estara un mes de vacances i m'he quedat amb tots els morts per jo totsolet. A mes ha coincidit amb una epoca de sobrecarrega de feina. O sigui que vaig un poc apuradet...

Pero be, tampoc no vos vull avorrir amb els meus problemes... Ara m'he contagiat de l'oposionitis de na Marta i m'he posat les piles. Resulta que per l'octubre me vaig apuntar a unes opos per la UE. Res uqe veure amb lo que faig pero com que les primeres proves (test raonament numeric i verbal i EU test) son comuns a tots els concursos, me vaig apuntar per entrenar un poc. res que fins la setmana passada no m'hi vaig posar i tenc l'examen dia 12 de mars. Quina amargura! O sigui que ara me toca agafar els llibres...

Per lo demes, na Marta ha estat malaltona aquesta setmana passada i hem fet bonda tots dos. Pero divendres vam anar a una festa "cubana" a la Foresteria, i la veritat va estar molt be. Vam veure els tipics 'veterans' d'aquestes festes i la nova remesa d'stagiers, alguns d'ells espanyols. L'amfitrio era el nostre amic Olivier -belga- que per l'ocasio es va vestir de Fidel Castro i ens va oferir un puret (dominica?). Flyer de la fest aqui. Be, res que mos vam posar fins el c...l de 'one moujito in the foresteria'. Jo al mati seguent miraculosament no vaig tenir ressaca pero tenia la llengua com una llima (i no vos malpenseu) per mor del puret. Malauradament ni hi ha fotos (estic vago darrerament).

Avui tenc l'All Star de basquet i tenim partit Italia vs resta d'Europa, concurs de mates i de triples. meam com va! per cert el blog de l'equip es www.ispralakers.blogspot.com no vos espereu gran cosa, mes que res serveix per avisar a la gent que hi ha entrenament.

Per cert, he rebut noticies que la gent esta un poc embafada per les eleccions, noltros anam seguint el que passa pel digital, pero malauradament no mos ha arribat la carta per votar. Millor pen Rajoy!.

Au bonda!

cacauets i demés coses

Temps ja feia que no escrivia cap post. La veritat és que he estat molt ocupat, però ara que tenc un poc de temps, i mentre el Mallorca està al descans, aprofit per resumir aquests darrers 10 dies "sin noticias desde Italia".

El cap de setmana passat vam anar a Parma per visitar el meu germà i la seva enamorada teutona. Uep ara que hi pens encara no he penjat les fotos... quan pugui!. Bé, Parma és una ciutat que cau a poc més de 2 hores en cotxe. No és molt però si vas i tornes el mateix dia emprenya vulguis que no. Bé la ciutat és petita mitjana (180.000 hab.) i és coneguda per ser seu de dues multinacionals, Parmalat i Barilla, a més de tenir el Camón Serrà local, el prosciuto di Parma. A part tenen una agència europea de nosequè de control d'aliments. El centre estava enmurallat un temps i com Palma, l'antiga murada ara és una avinguda. El meu germà diu que es una ciutat molt burgesa i la gent i el nivell de vida elevat. Jo amb un dia no he tengut temps de comprovar-ho. Té coses interessants per veure però amb un dia basta si no vas de museus.

Bé, després ells dos van venir amb noltros i van passar uns dies. Vam fer quatre voltetes per devers ca nostre i després en Pep va tornar a BCN i sa querida a Parma.

Què més? idò molta feina, reunions... i un poc d'esport. Estic a la junta directiva de l'equip de basquet i estam montant un mini All Star, ja veurem com sortirà. També un poc de volei amb na Marta i darrerament tb un poc de calcetto (futbito en català). Na Marta un poc de lo mateix, amb les classes, fent el postgrau de traducció i estudiant opos.

Jo he tornat a comensar les classes d'italià i ara me canvien de grup pq m'ha tocat uns inutils que amb tres anys visquent aquí encara no fant bé ni el present...Bé, una alemanya, un finés i un estò (¿?). Vaja que me passen al que seria el 3r de l'EOI.

Divendres vam anar a la fabrica della birra. Un bar restaurant on fan cervessa artesana i bon menjar. La curiositat: A la taula trobes una estesa de cacauets i les clovelles les tires a terra. Quines porcades...

Aquest cap de setmana hem reprès la darrer viatget a la neu. Aquest pic hem canviat i hem anat a la Via Lattea. És un complex d'esquí amb 400km de pistes on es varen cel·lebrar les olimpiades de Torino. Bé potser una de les seves parts vos sona més: Sestriere. aquest pic no hi ha hagut classes i na Marta i jo hem anat per lliure. Ha estat divertit excepte quan sa senyora se cagava en mi per dur-la per pistes dificils. De qualque manera n'ha d'aprendre, no?. A la tornada s'ha fet el sopar de club d'ski i han fet l'entrega de premis de la cursa que varen fer. Noltros, tranquils que encara no tenim nivell per participar-hi, però tiempo al tiempo...

I avui diumenge... poca cosa reposar un poc que bé ens ho mereixem!, no? hem dinat a casa tranquilets de carabacins farcits. Ara anam al bar a fer dues cervecetes i després anirem a jeure.

Au bona nit!

"Tiing" in Barcelona

Ja hem tornat!

Bé, la veritat és que ja fa uns dies que hem tornat de la nostra primera visita a la nova nebodeta Claudia. Ha estat un viatge a Barcelona de divendres a dilluns on bàsicament hem fet de tiets. Hem estat amb les nines, hem jugat, hem donat un poc d'alivi al pares i de passada un poc de turisme i un poc de compres.

La nina és petitona petitona, però és molt gràciosa i falta molta bonda mentre no tengui fam. La més gran, n'Ariadna ja comença a xerrar, té un any i mig i ja sap les parts del cos. La veritat és que ja comença a interactuar més enllà del tipic tenc fam o m'he fet caca i pixo.

Els pares agobiadillos. Normal, amb tanta menudea. La veritat que hem viscut "in situ" la feinada que duen. O sigui, pels especuladors infantils que ronden per Mallorca: No, no hay barco a la vista ni n'hi haurà de moment. Això sí, na Marta sembla una super mami.

Com que ja hem estat a Bcn tropesientes vegades, vam fer poc turisme. Voliem aprofitar el dia de portes obertes del Palau de la musica però hi havia una coa de més de mil metres ( i això que ni vam veure el final). Poc més, parc de la Ciutadella, musical Cabaret, voltetes pel centre i excursió a Montserrat però en arribar dalt vam haver de tornar pq tb hi havia coes quilomètriques. Però ho vam compensar anant a dinar a un restaurant recomanat per la guia Michelin, Ca l'esteve. Cuina catalana un poc sofisticada. Un poc car però ho paga. A l'album hi ha les fotos d'alguns dels plats. El més estrany, croquetes de peu de porc.

Ah, l'album esta aquí.

Dopo il compleanno

Hola de nou!

Feia ja estoneta que no escrivia sobre coses nostres, lo que estam fent per aqui i demés.

Bé, aquest cap de setmana passat va ser bastant mogudet, el divendres vam tenir festa d'aniversari d'una companya del volei, na Sabrina (no, no es la dels boys boys boys!), i vam fer soparillo a ca seva.

No vam fer tard pq a les 5:50 del mati sona el despertador per anar a trepitjar neu. Jornada solejada, dinam de polenta amb salsitxa (bonissim!). na Marta per primera vegada no se caga en jo per dur-la a pistes "xungues", pero aixi i tot estrena el casc "superfashion" que se va comprar pegant un esclat. En tornar al bus mos entretenen amb galletes, cava, vi i bombons.

Al vespre arribam i na Marta me convida a sopar a la Locanda del buon cammino a menjar carnota. res, entre tots dos en mejam un quilo (pq va a pes), mes un entrant. Ho regam amb un poc de vi que sempre ho fa entrar millor. Aquesta Marta com méstima...jeje.

Al mati següent, estam super rebentats pero hem de fer la casa neta i preparar el menjar per s'"aperitivo" del vespres. Som dia 3 i faig 29 anys!!!. Deu meu, que sonc de vell! De totes maneres encara me sent jove quan vaig a la feina, sonc el mes tendre i amb diferencia.

A la tarda, festeta. Molt be, no hi ha moltes fotos pq no donava abasto. Van venir un parell d'amics i vam riure molt. Acaba i anam fregits a jeure...

Dimarts, sopam a can Gustav i cadascun fa un plat. Na Marta fa tortellinis, en Gustav fa una especie de tarta de bacon, en dimitris palitos de carn i n'Olivier Moussaka segons ell i Lasagna belga segons en Dimitris, no hi va haver consens.

Despres anam al ball de carnestoltes que organitza el club de ball. No tothom anava disfressat i fins que no van posar musica disco la gent no se va animar. Bevien i ja està. Noltros com veureu a les fotos anavem de lladres. Que voleu?? mos vam deixar els trakes de romans a Mallorca i amb un horabaixa es lo que se mos va acudir!


I ara escric el post a tota pq dema encara hem de preparar les maletes pq dema mati partim cap a Barcelona per veure la meva nebodeta (nova de trinca).

Be, les fotos de tot plegat estan a l'album.

Besades i abraçades!

p.d: quin gust tenir un teclat amb accents i ces trencades!.