dimecres, 28 de novembre del 2007
dimarts, 27 de novembre del 2007
Una escapadeta a Colònia
Hola a tots,
ufff, no aturam, aquest cap de setmana vam agafar un vol a Colonia. Una oferteta de Germanwings que estava molt be. El cas es que hi anavem basicament per veure els seus famosos mercats nadalencs. Pero com sempre, la manca d'informacio fiable va fer que hi anassim un dia abans que obrissin oficialment. quina rabia!!!!!
En resum Köln és una ciutat d'un milio d'habitants que esta aferrada al Rhin. Ciutat tipica alemanya amb els seus tramvies, el seu centre reconstruit i les seves fabriques a les afores.
Destaca la Catedral, que es patrimoni de la humanitat. Alla per 1 euro vos convidem a pujar mes de 500 escalons (100m) de la torre i veure una panoramica de la ciutat. Si sou mes vagos podeu anar tb al gratacels que hi ha a l'altre part del riu, pero heu de pagar 3 € i heu de tenir sort que no estigui cascat (cosa que mos va passar a noltros...).
Despres hi ha una serie de museus, dels quals noltros vam optar pel de la xocolata. No per res sino pq mos ho van recomanar a la I turistica. esta bastant be (un poc d'historia, un poc de reivindicacio social, un poc de tast, maquines, cartells, etc...).
Despres un fort de la ciutat es el chopping. Hi ha un tall de tendes de que fa por (chicassss!!!!). Practicament tot el centre es un gran centre comercial. La marxa esta molt be, hi ha molt dámbient i no surt mes car que a Mallorca. Xerrant d'ambient , alla n'hi ha molt del que he vist que vos comensa a agradar, al·lots... Hi ha bars i sexchops gays a puntapala.
I finalment el raco anecdotes:
- Comensam pel final. A que no sabeu de que anava ple el vago del tren cap a l'aeroport??? ido siiii, mallorquins quasi inserso. Una vintena (i de potada). D'aqui a poc mos farem alemanya nostra, si senyor!!
- i acabam per l'inici que quasi va esser el final. Ido si, quan anam a facturar la senyora-encara-sense-fills-iesperemquepermoltdetemps Marta s'havia oblidat el DNI!!! Vafanculo!!!!!! Mira que si arrib a ser jo... Sort que haviem aparcat el cotxe a un ParkandFly i al cotxe tenia el carnet de conduir, que tpoc es valid, pero com que els hi va fer pena... Res que el susto mos hagues cogut.
Au ido, si voleu saber mes mirau les fotos aqui
dimecres, 21 de novembre del 2007

Avui ha sortit una noticia als mitjans italians, que com a minim m'ha permes coneixer un poc d'historia italiana. El titular es:"I Savoia chiedono all'Italia 260 milioni
'E' il risarcimento per 54 anni di esilio'". O sigui, que els ex-monarques italians demanen 260 milions d'euros mes interessos (pa pipas) pels danys morals que els produi l'exili de la seva familia fa cinc decades. I aixo no es tot, evidentment tambe reclamen la restitucio dels bens que la republica els embarga.
Pero, que va succeir, pq els van engegar???. Be, per resumir un poc, resulta que quan democraticament per referendum es va constituir la republica, la constitucio tenia una disposicio que obligava a fogir a l'exili a la familia real i als seus descendents, amb l'embarg dels bens que van quedar en mans del govern. Pero cinc anys fa es va donar una ammistia i se'ls va permetre tornar a casa (por navidad...). Hi va haver plors i llagrimes d'emocio, que ara s'han transformat en exigencies que aniran a parar als tribunals.

Be, despres i ha la part macabra del tema que el cap de la familia, en Vittorio Emmanule, esta essent investigat per temes de prostitucio i de menors. Res, que el mon va com va!
Au bona setmana.
divendres, 16 de novembre del 2007
Un poc d'humor!
Au ido, reis un poc i bon cap de setmana!
dimecres, 14 de novembre del 2007
Festa Llatina!!
Be, aquest post nomes era per penjar una foto que m'han enviat avui. Na Marta vos envia records a tots els que posau en dubte la seva castitat:
dilluns, 12 de novembre del 2007
Una gita per Bruxelles
au ido, l'Europe Tour 2007 den Joan i na Marta ha complit un altre etapa. Aquest cop pel pont de tots sants hem anat a Brusseles i Brugges. Ha estat un viatge molt maco on hi ha hagut temps per tot. Brusseles era una gran desconeguda per a noltros i hem vist una ciutat que sense esser cosmopolita te un bon grapat de coses per veure i llocs on anar. Un dels seus forts es la gastronomia i la civadonomia (cervesa pels no entesos). Alla els plats mes tipics son els musclos amb patates fregides, els goffres, la xocolata, i les patates fregides. Be, tambe abunda el marisc. Ah, i m'oblidaba, les patates fregides. Les cartes de cervesses no acaben mai, de fet el bar Delirium Tremens, a part de tenir la seva cervessa, te el record Guinness de cervesses a la carta, 2005. Estariem cinc anys i mig a una per dia!!!. Massa. I per acabar el monument de la ciutat es un nin que pixa. Manda webs!.
Brugges es una ciutat molt maca que pareix treta d'una pelicula. Troppo bella! Molt recomanable si hi anau. per cert, si no sabeu on se fiquen els turistes espanyols, veniu a Belgica. Estaven per tot per tot, n'hi havia una animalada.
Per acabar no vos perdeu la ciutat europea, on hi fan feina tots els meus colegues eurocartes. Be, pq vos faceu una idea, hi ha 16000 funcionaris de la UE. Meam si "pillam" una plasa fixa i mos veniu a veure.... jeje.
Au ninets, bona nit, que mos hem de posar a fer feina, que no vos volem decepcionar.
Fotos aqui.
divendres, 9 de novembre del 2007
Monoleg de n'Andreu Buenafuente
El verano pasado mi hijo Alejandro, cumplió 4 años, y, cuando sopló
las velas, mi mujer y yo le dijimos:
-Cariño, pide un deseo. A ver, ¿qué has pedido?
Y el niño nos mira así, todo ilusionado, y nos dice: Una play station o un hermanito.
Y mi mujer y yo nos miramos. y dijimos: 'joder, la playstation son ochenta mil.'
Así que fuimos a por la parejita. Si lo llego a saber, va ella sola
Hay que ver lo rápido que se queda embarazada una novia, y lo que
cuesta dejar embarazada a tu mujer.
Es verdad: tu llevas un mes saliendo con una chica, estas parado,
le caes mal a sus padres, no te quitas el condón ni pa ducharte. Y la dejas embarazada a la primera!
Ahora, como vayáis a por el niño. Es mas fácil sacarla de España de
tanto empujar, que dejarla embarazada..! Eso si, os ponéis los dos muy melosos:
Velitas, incienso, música de saxofón. porque piensas: vamos a
hacerlo con mucho cariño para que sea fruto del amor.
Después de seis meses sin que se quede embarazada dices:'a ver si
va a ser mejor que sea fruto de un polvo'.
Sí, porque pasa como con el fútbol. Jugar bonito le gusta a todo el
mundo, pero lo que cuenta es meter gol. Así que vais a consultar al ginecólogo. Y el tío te dice:
-Esto es normal. Tenéis que insistir más.
Total, que te receta los polvos como si fueran Frenadol: -Tres al día cada 6 horas.
Cuando llevas dos meses a este ritmo, te quieres morir. Lo peor es
la semana de ovulación.. Porque, por lo visto en esos días sube la
temperatura y eso aumenta la fertilidad. Así que mi mujer está todo el día con el termómetro.
Y claro, de repente, estás en medio de una reunión y suena el teléfono:
-Cariño, me ha subido. Vente corriendo. Tiene que ser ahora mismo.
Y a ver como se lo explicas a tu jefe:
-Mire, me tengo que ir.., es que a mi mujer le ha subido la temperatura.
-¿y no puede atenderla un médico?
-Hombre. es que preferiría que el niño fuera mío.
Y llegas a casa y te la encuentras ya desnuda y preparada., que dices:
'jo, yo así no puedo! Esto es como comer pipas peladas.!'.
Y es que ella no piensa en otra cosa. ¡Coño, que parece un tío!
Y yo me siento como una máquina. Vamos, que cuando terminamos me
dan ganas de decirle: 'su espermatozoide, gracias!.
Y, encima, todo el mundo te da consejos: hacerlo en la postura del
misionero, con luna llena, que ella se ponga un cojín debajo y que
después de hacerlo se pegue media hora tumbada con los pies en
alto. Joder! La pobre! Es la primera vez que soy yo el que tiene
que decirle a ella: Aguanta, aguanta un poco más!'.
Al final, cuando vimos que no había forma, volvimos al médico, y va y me dice:
-Bueno, pues. lo mejor va a ser que se haga un análisis de
semen,porque puede que tenga usted pocos espermatozoides.
Que tú piensas: '¡coño, seis meses.. a seis polvos diarios.! ¡lo
que me extraña es que me quede alguno!'.
Y el médico:
-Aunque también podría tratarse de astenospermia.
Lo que se conoce como...Espermatozoides vagos.
Y mi mujer: -¡Huy! ¡Pues va a ser eso.! Porque se pasa el día tocándose los huevos.
Y el otro: -usted no se preocupe, que si es eso. Podemos extraerlos e implantarlos en el óvulo.
¡Si hombre.! Una cosa es que sean vagos. y otra ponerles taxi para recorrer doce centímetros.!
Y el médico: -Es que esto es muy difícil. Tenga en cuenta que de
millones de espermatozoides sólo puede ganar uno.
-¡Mira, como en Gran hermano!
El caso es que tienes que hacerte el análisis. Te meten en una
habitación con un vasito y un montón de revistas porno. Y tú te sientas allí, a ver si se anima.
Pero estás mirando un montón de fotos de tías en pelotas y lo
único que piensas es: 'huy. fíjate ésta... con las caderas tan
estrechas va a tener problemas en el parto, eh? Huy, esta
otra..con toda la silicona que se ha metido.. a ver como amamanta al niño.!'
Y encima, mi mujer desde fuera:-Cariño! Has terminado ya? En casa no aguantas tanto!
Total, que al final, con mucha buena voluntad.consigues llenar el vasito.
Pero luego te pasas toda la semana jodido mientras esperas los resultados.
Lo peor de todo es que empiezas a dudar de que el niño que ya
tienes sea tuyo. Miras al niño. y piensas: 'si, de acuerdo,
Alejandrito es clavado a mí, pero yo tengo una cara muy corriente'.
Y te acuerdas de esa insistencia de tu mujer en ponerle Alejandro.
¿Qué pasa, que Santi no es bonito? Y ya para colmo es cuando llega
tu suegra y le dice: -Ay. que niño tan listo.! ¿A quien habrá salido?
Que ahí ya dices: Coño, es verdad.! A ver si tampoco va a ser de mi mujer!
Pero de pronto reaccionas: joder, me estoy emparanoiando!! Alejandro es mío.!
Hay que tener en cuenta que, en aquel tiempo, dejarla embarazada
era más fácil: yo estaba en paro, mis suegros me odiaban, me ponía
condón. Coño, lo teníamos todo a favor!
Al final nos dieron los resultados y por lo visto, no me pasa nada.
Lo que tengo es estrés. Así que le he comprado al niño la
Playstation, a ver si jugando me relajo un poco.
dimarts, 6 de novembre del 2007
Concert de Sine Nome
Que què és això? que poc culturetes que sou "desde lueg". És una formacio coral amb orquestra i cantants (tenor, bariton, etc...). No vos penseu que ara mos hem tornat uns finolis i hem abandonat els Osifar de tota la vida per uns senyors trajeats... es que hi canta na Chiara, una amiga. En fi, ja haviem anat a veure el seu concert fa uns mesos, al Sacro Monte, i fa dos caps de setmana vam tambe anar a veurer-lo i vam fer reportatge fotografic i tot. Per cert l'esglesia es diu san vittore martire (mes info aqui)
Despres, per recuperar forces, una bona pizza, que es lo unic que fan aquests italians si hi vas mes tard de les 22h. A mig dia, si arribes mes tard de les 14 ni te deixen entrar a menjar, i si hi ets t'espolsen dissimuladament. Be, qui diu Italia diu aquest regio prealpina, que pel sud m'han dit que no es igual...
fotos aqui!
con vistas al lago
Visita al Monastero di Torba
Uf, ja feia dues setmanes que no actualitzavem el blog. Quin descuid!. No passeu pena que tenc un parell de posts ja preparats per posar al forn.
Fa devers dos caps de setmanes o tres, vam fer una visita al monastir de Torna, que esta, pq vos faceu la idea a uns 30 km de ca nostra, sempre a la provincia de Varese. El monastir en si no es gran cosa, ja que va estar abandonat un grapat d'anys fins que la FAI (Fondo per l'Ambiente Italiano el va comprar i l'ha estat reabilitant. Se veu que era un assentament del temps dels romans, ja que permet defensar la vall on està (Olona). Era part d'una murada que rodejava un pujol.
Be, basicament, si voleu mes info anau aqui. Aquell diumenge feien una especie de mercat artesanal que va estar be per coneixer de mes aprop els productes de la regio (formatges, bolets, embotits, cervesses, vins, dolsos, etc).
Si voleu veure les fotos anau aqui.
