Temps ja feia que no escrivia cap post. La veritat és que he estat molt ocupat, però ara que tenc un poc de temps, i mentre el Mallorca està al descans, aprofit per resumir aquests darrers 10 dies "sin noticias desde Italia".El cap de setmana passat vam anar a Parma per visitar el meu germà i la seva enamorada teutona. Uep ara que hi pens encara no he penjat les fotos... quan pugui!. Bé, Parma és una ciutat que cau a poc més de 2 hores en cotxe. No és molt però si vas i tornes el mateix dia emprenya vulguis que no. Bé la ciutat és petita mitjana (180.000 hab.) i és coneguda per ser seu de dues multinacionals, Parmalat i Barilla, a més de tenir el Camón Serrà local, el prosciuto di Parma. A part tenen una agència europea de nosequè de control d'aliments. El centre estava enmurallat un temps i com Palma, l'antiga murada ara és una avinguda. El meu germà diu que es una ciutat molt burgesa i la gent i el nivell de vida elevat. Jo amb un dia no he tengut temps de comprovar-ho. Té coses interessants per veure però amb un dia basta si no vas de museus.
Bé, després ells dos van venir amb noltros i van passar uns dies. Vam fer quatre voltetes per devers ca nostre i després en Pep va tornar a BCN i sa querida a Parma.
Què més? idò molta feina, reunions... i un poc d'esport. Estic a la junta directiva de l'equip de basquet i estam montant un mini All Star, ja veurem com sortirà. També un poc de volei amb na Marta i darrerament tb un poc de calcetto (futbito en català). Na Marta un poc de lo mateix, amb les classes, fent el postgrau de traducció i estudiant opos.
Jo he tornat a comensar les classes d'italià i ara me canvien de grup pq m'ha tocat uns inutils que amb tres anys visquent aquí encara no fant bé ni el present...Bé, una alemanya, un finés i un estò (¿?). Vaja que me passen al que seria el 3r de l'EOI.
Divendres vam anar a la fabrica della birra. Un bar restaurant on fan cervessa artesana i bon menjar. La curiositat: A la taula trobes una estesa de cacauets i les clovelles les tires a terra. Quines porcades...
Aquest cap de setmana hem reprès la darrer viatget a la neu. Aquest pic hem canviat i hem anat a la Via Lattea. És un complex d'esquí amb 400km de pistes on es varen cel·lebrar les olimpiades de Torino. Bé potser una de les seves parts vos sona més: Sestriere. aquest pic no hi ha hagut classes i na Marta i jo hem anat per lliure. Ha estat divertit excepte quan sa senyora se cagava en mi per dur-la per pistes dificils. De qualque manera n'ha d'aprendre, no?. A la tornada s'ha fet el sopar de club d'ski i han fet l'entrega de premis de la cursa que varen fer. Noltros, tranquils que encara no tenim nivell per participar-hi, però tiempo al tiempo...I avui diumenge... poca cosa reposar un poc que bé ens ho mereixem!, no? hem dinat a casa tranquilets de carabacins farcits. Ara anam al bar a fer dues cervecetes i després anirem a jeure.
Au bona nit!
2 comentaris:
L'agència a la que fas referència és la European Food Safety Agency. Veig que no perdeu el temps, i el teu germà tampoc, juasjuas.
Caxindena, quina vida més completeta que duis per allà voltros dos, eh? A veure si amb tant de trui no deixau temps per fer pràctiques (jijiji).
I segur que amb això de l'esquí ja sou dos Albertos Tombas en potència.
A més, teniu molta sort de ser lluny i no sofrir aquesta embafada mediàtica de les eleccions, uff, esperem que passin aviat. Almanco, no me tocarà estar a una taula,jejeje
Per cert, a veure si ens passes l'enllaç de l'Ispra Lakers, per seguir els teus pinitos dins el basquet de directiu i jugador...
Ah, i records a na Marta, que surt molt guapa a les fotos.
PD: per aquí, res de nou, molta feina, pocs duros, una mica d'esport, disfrutant amb n'Ally, qualque peli, soleet, qualque excursioneta, cervesetes al vaumar o la penya,etc..
Publica un comentari a l'entrada